Ambientalització curricular

Document d’ambientalització curricular

Entenent el currículum com un dels eixos vertebradors de tota l’acció educativa del centre, no és difícil entendre que la normalització ambiental del mateix constitueixi un dels reptes més importants del projecte que estem duent a terme.

L’organització i la temporalització seran els dos cavalls de batalla d’aquesta primera presa de contacte amb l’ambientalització curricular.

Organització
Pel que fa a l’aspecte organitzatiu, el procés d’ambientalització ha de comprendre dues variants que es complementen entre sí i que, ben portades, no deixaran de banda cap serrell a la improvisació ni a l’oblit:

* Establir els aspectes fonamentals a incloure en les matèries curriculars pròpies de cada etapa i cicle (des de conceptes, procediments o valors determinats i puntuals, fins a l’elaboració o adaptació de noves matèries o a la creació de unitats de programació o crèdits específics)

* Aconseguir que aquest sigui un sistema obert i dinàmic en el que es puguin incloure, paral·lelament o a posteriori, les experiències que escapin dels aspectes fonamentals descrits anteriorment, portades a terme durant el curs i que completin i actualitzin les accions dutes d’antuvi.

Temporalització
Les passes naturals que definirien aquest ambiciós procés ben podrien ésser les següents:

* Creació d’un marc teòric coherent i acord amb els trets generals que regeixen la política educativa del centre, on encabir la resta de les fases d’aquest procés (ja acabat).

* Revisió de les àrees de les diferents etapes educatives i, d’acord amb els membres del Comitè i amb el vist-i-plau de les respectives direccions, posar en pràctica allò indicat al primer punt del capítol anterior.

* Presentació, si s’escau, al Consell Escolar, per la seva aprovació i inclusió al PCC, i a la Comissió de Seguiment per a la seva informació i avaluació de cara a aconseguir el distintiu d’Escola Verda.

Marc teòric
L’ecologisme és, sens dubte, un mot que aplega una gran varietat de connotacions i que, sovint, ha estat identificat amb el seu enfrontament inevitable amb la societat postindustrial. Del que no hi ha dubte és de que reintrodueix les components ètiques en el comportament de les persones, massa acostumades als principis d’una eficàcia a qualsevol preu.

A banda d’interpretacions personals, és aquesta la clau que ha de lligar una institució escolar amb el moviment ecològic que, al nostre nivell, es rebateja amb un nom més propi de la nomenclatura pròpia de l’hàbitat en el que ens movem com és el d’educació ambiental.

La finalitat de l’educació ambiental serà, doncs, fer descobrir una certa ètica, enfortida per un sistema de valors (tolerància, solidaritat i responsabilitat bàsicament) i caminar cap a d’altres més complexos juntament amb actituds i conceptes que ens duguin, en un darrer estadi, a un veritable desenvolupament sostenible.

El paper que ha de jugar l’escola és clau, no serà sinó que el catalitzador de l’ecologisme en la societat immediata. Cal pensar que no hi ha prou amb la informació que es dóna en d’altres àmbits; un altre cop seran els valors immersos en el nostre discurs els que diferenciaran la informació de l’educació, entesa aquí com a eina per a convertir la informació científica sobre l’ambient en actituds positives d´ús i gestió, o el que és el mateix, en pautes educatives de comportament, tals com:

• fer comprendre l’existència i la importància de la interdependència econòmica, social, política i ecològica en qualsevol assentament humà
• proporcionar la possibilitat d’adquirir els coneixements, valors, actituds i aptituds per a protegir i millorar el medi ambient
• inculcar noves pautes de conducta als individus, els grups socials i a la societat en el seu conjunt, respecte del medi ambient

El mecanisme integrador que ha de permetre dur això a la quotidianitat acadèmica serà l’ambientalització del currículum o ambientalització curricular. Aquesta ens permetrà treballar amb idees pertanyents a àmbits diferents:

• el conceptual -> què s’ha de transmetre, per quin ordre i a qui, i amb quina finalitat
• l’instrumental -> com s’ha de fer la transmissió, mitjançant quins vehicles i en quin registre

A l’hora d’ambientalitzar el currículum, vàries són les possibilitats que se’ns presenten. La que cal descartar serà la que ens porti a tractar, dins del marc disciplinar, un seguit de temes relatius al medi ambient, normalment en estudiar el coneixement del medi natural i, eventualment, en tractar la geografia. En principi això aniria en contra, no només de com viu l’alumnat els problemes concrets del medi ambient, sinó de la visió holística que hom dona avui dia al tractament de l’educació ambiental i de la repercussió que aquesta té en tots els camps del saber i de la vida mateixa.

En aquest sentit, paga la pena entendre com dins del model global per a la comprensió del món (Greig i altres,1991), les idees mediambientals són una de les quatre categories principals i tenen una interrelació directa amb la resta de dimensions que conformen aquesta visió del món, desenvolupament, pau i conflicte i drets i deures.

Això ens dóna a entendre que el camí de l’ambientalitació curricular ha de ser més ambiciós, més ampli. La inclusió de l’educació ambiental en el currículum no s’ha de considerar com una forma moderna de didàctica del coneixement del medi natural, sinó com una mena de renovació pedagògica que integri els propis coneixements del medi, a més d’ecològics, tecnològics, sociològics i econòmics, amb la finalitat de provocar actituds amb seny i positives de gestió del medi ambient. Queda clar que el camí és biunívoc: hom pot “parlar” de geografia, de ciències, d’història, d’economia i d’altres ciències socials a partir d’idees mediambientals i a la inversa.

No oblidem que amb això tindrem l’eina, l’espai i el vehicle són les aules i les nostres programacions, i només ens restarà posar l’agent transmissor. Aquest punt és el que cal confiar a la professionalitat, repetidament demostrada, del claustre. Com diu Ramon Folch (Cambiar para vivir. Ed.Integral), l’educació ambiental es dirigeix a la canalla a través de l’escola, i el comunicador es un humanista de formació científico-tècnica àmplia, amb experiència pràctica real i amb profunds coneixements de les tècniques comunicatives. Rigor conceptual, eficàcia expositiva, competència pedagògica, oportunitat sociològica i honestedat intel·lectual han de ser les seves característiques principals. A casa nostra d’altres coses ens mancaran, d’això n’hi ha per donar i vendre.